UNITAT DIDÀCTICA: BARBARISMES I CASTELLANISMES

La nostra unitat didàctica, destinada a alumnes de Cicle Superior, tracta de barbarismes i castellanismes, ja que considerem que és un tema important a tractar a les aules perquè hi ha una gran tendència a substituir paraules catalanes per d'altres provinents de la llengua castellana, prinicpalment a causa de la proximitat entre ambdues llengües.

Així, el nostre objectiu és que els alumnes prenguin consciència del mal ús que se'n fa d'aquests i, en conseqüència, de l'empobriment que pateix la llengua catalana, per tal que poc a poc vagin corregint aquestes errades.

En la nostra unitat didàctica no es fa distinció entre barbarismes i castellanismes, i està seqüenciada en cinc activitats.

La primera activitat està destinada a saber els coneixements prèvis dels alumnes mitjançant un exemple pràctic a partir d'un text en el qual es troben diversos barbarismes i castellanismes força evidents per tal que s'adonin del tema que tractarem i perquè, entre tots, vagin deduint i construint el significat d'aquests dos conceptes.

Un cop construida la definició, la seqüència continua amb una activitat de classificació. Així, s'ofereix un mural amb dues columnes, una amb l'expressió catalana correcta i l'altra amb el castellanisme o barbarsime pertinent, on els alumnes han d'anar col·locant diferents targetes segons la columna que els pertoca.

Després d'aquesta primera activitat d'aproximació, es divideix els alumnes en dos grups. Cada un d'ells ha d'elaborar un text on apareguin diversos castellanismes i barbarismes. Un cop realitzat el text se l'intercanviaran i hauran d'assenyalar els barbarismes i castellanismes del text que han rebut.

A continuació es realitzara una activitat de recerca. Els alumnes han d'escoltar les converses que mantenen les persones del carrer, ja siguin els pares, els veïns..., i han d'anotar els barabrismes o castellanismes que detecten. Més tard, es realitza una posada en comú i s'elabora un mural on s'exposen aquestes errades amb la correcció corresponent.

Finalment, l'última activitat consisteix en tornar a dividir els alumnes en dos equips. La mestra llegeix un conte que conté diversos barbarismes o castellanimes i cada vegada que n'aparegui un han d'aixecar una cartolina vermella. En aquest moment s'atura la lectura del conte i l'equip que primer hagi aixecat la cartolina ha de dir la paraula correcta. Cada encert és un punt i cada errada en resta un. Un cop acabada la lectura es conten els punts per saber quin dels dos equips és el guanyador.

La durada d'aquesta unitat és, aproximadament, de quatre sessions.

ESTUDI DE CASOS

1. Sabeu que el curs vinent treballareu en una escola situada en una localitat on es parla un dialecte del català diferent del vostre. Donat aquest cas...

És possible que algun dia anem a treballar a una localitat on es parla un dialecte del català diferent al que nosaltres parlem. En aquest cas no adaptaríem el nostre, ja que la llengua és la mateixa i, per tant, la comunicació és possible. El que sí que faríem, però, és intentar conèixer aquest nou dialecte al màxim, ja que serem mestres i, per tant, hem d’ajudar els alumnes a millorar la seva capacitat lingüística. Així doncs, per afavorir aquesta millora, és necessari que els corregim sempre que sigui necessari i aquesta correcció s’ha de basar en el dialecte que parlen els infants i no pas en el nostre per no fer correccions inadequades.

També és possible que els alumnes ens diguessin que parlem diferent a com ho fan ells. En aquest cas els explicaríem que una mateixa llengua varia segons la zona geogràfica i, per tant, hi ha paraules i expressions que, tot i ser la mateixa llengua, són més utilitzades en alguns indrets que en d’altres. A més a més, els intentaríem fer entendre que ells no han de saber parlar tots els dialectes però és necessari que els entenguin tots.

2. Diversos mestres de l’escola on treballeu prepareu una unitat didàctica sobre el temps atmosfèric. Digueu com es podria aprofitar l’avinentesa per enriquir el cabal lèxic i expressiu dels alumnes. Poseu-ne exemples.

En ser diversos mestres els que plantegen aquestes unitats didàctiques, creiem que seria profitós poder fer una activitat referent als coneixements previs de cada grup-classe.

Treballant a partir d’aquesta petita activitat introductòria es podria fer una posada en comú de tots aquests coneixements previs, paraules clau i conceptes de les diverses classes. Un cop fet aquest buidatge, els mestres haurien d’afegir tot allò que creguessin important i que els alumnes no haguessin dit o no coneguessin. A partir d’aquí plantejaríem una activitat de recerca amb diccionaris, Internet, etc.. per tal que trobessin el significat d’aquestes noves aportacions, alhora que coneixerien una altra manera d’enriquir el lèxic mitjançant fonts de recerca.

3. Treballeu en una escola de la conurbació barcelonina on aproximadament el 90% dels alumnes són d’origen familiar castellanoparlants. Davant d’aquesta situació, quins aspectes creieu que us heu de plantejar, com a mestres, en relació amb la llengua?

Creiem que en una situació com aquesta, l’objectiu a assolir és aconseguir que tots els alumnes siguin capaços de parlar i entendre el català amb fluïdesa. Per tal d’assolir l’objectiu, nosaltres plantejaríem el següent: segons el nostre punt de vista seria profitós separar la classe en grups, formats per nens castellanoparlants, i un o dos alumnes catalanoparlants.

D’aquesta manera creiem que aquests alumnes que dominen el català podrien sentir-se motivats per la responsabilitat adquirida, alhora que ajuden els seus companys i els donen suport amb l’aprenentatge de la llengua. Un cop fets aquests grups plantejaríem activitats adequades a les necessitats de cada curs, fent possible el treball en grup i assolint les competències bàsiques del català.

D’altra banda també creiem que a l’escola s’hauria de parlar en català a totes hores, és a dir, no només dins les aules, sinó també al menjador i a les extraescolars. Així doncs, el català esdevindrà la llengua de comunicació dins el centre escolar, independentment de l'activitat que es dugui a terme.

A més, la lectura també hauria de prendre un paper important per aquests nens, i des de l’escola s’hauria de fomentar i estimular als alumnes per a que llegeixin en català.

4. Valoreu la pertinença de les següents paraules o expressions dins del context escolar, en boca d’un mestre:

• Anar de ventre/anar al lavabo: anar al lavabo és una expressió adequada per ser utilitzada en una aula, ja que forma part del registre formal, mentre que anar de ventre no seria correcte perquè és una expressió informal.
  
  
• Defecar: aquesta paraula seria adequada per utilitzar-la en el context escolar perquè forma part del registre formal.
  
  
  
• Fer caca: aquesta expressió és adequada per un mestre d’infantil però no de primària, ja que utilitza un vocabulari massa senzill.
  
  
  
• Fer popó/cagar: aquestes dues expressions són inadequades. La primera perquè des del nostre punt de vista hem de parlar als alumnes amb un vocabulari senzill però no inventat, tot i que sigui una expressió que motls pares utilitzen. La segona no la trobem adequada perquè forma part d'un registre massa col·loquial.
  
  
  
• Menjar/alimentar/péixer/endrapar/cruspir/atipar-se com un lladre: aquestes expressions són totes adequades però cal tenir en compte que menjar i alimentar no són mots sinònims.
  
  
  
• Ficar-se fins el cul (d’algun menjar): aquesta expressió és inadequada, ja que forma part d'un registre massa col·loquial i vulgar i, per tant, no l'hauríem d'utilitzar dins del context escolar.
  
  
  
• Alletar: aquesta expressió és adequada perquè forma part del registre formal.
  
  
  
• Un bup-bup/un meu-meu: aquestes expressions no són adequades. Tot i que els alumnes siguin petits cal ensenyar-los el vocabulari real i no pas inventat.
  
  
  
• Un ca/un moix/un gos/un gat: aquestes expressions són adequades. La diferència es troba en què formen part de diferents dialectes.
  
  
  
• Un perret/un minino: aquestes expressions són inadequades.
  
  
  
  

5. Diem que l’enriquiment de la llengua dels alumnes és un afer transversal, és a dir, que és un objectiu que ateny a tots els mestres i totes les àrees de coneixement. Plantegeu un parell d’accions que els mestres d’una escola, de manera col·lectiva, poguessin dur a terme per afavorir aquest objectiu.

Per tal d’aconseguir que la llengua es treballi en totes les assignatures, tal i com ha de ser, creiem que una possibilitat podria ser penalitzar les faltes ortogràfiques, gramaticals i sintàctiques en totes les assignatures com, per exemple, baixant la nota de l’examen o del treball, o corregint qualsevol altra activitat, sigui o no avaluable, per tal d'ajudar els alumnes a progressar. Pensem que aquesta mesura faria que es fixessin més a l’hora d'escriure i de comunicar-se oralment, adonant-se així dels seus errors i corregint-los autònomament.

Una altra opció vàlida podria ser treballar per projectes, la temàtica dels quals seria la cultura catalana, de manera que treballaríem aspectes de la llengua des de totes les àrees, així com altres aspectes importants de la cultura del nostre país.

El vídeo que hi ha a continuació és una cançó que tracta el tema de les llengües des del punt de vista del grup musical: Los draps - Cultura popular

ESTRATÈGIES D'INTERVENCIÓ LINGÜÍSTICA AMB INFANTS NO CATALANOPARLANTS

1. Quines estratègies poden facilitar que aquests alumnes entenguin els missatges orals del mestre?

2. Quines estratègies poden facilitar que aquests alumnes intervinguin oralment a classe?

3. Quines estratègies pot fer servir el mestre com a interlocutor de l’alumne o per

corregir-lo, de cara a millorar la destresa lingüística dels alumnes?

El primer que cal tenir en compte amb un grup d’alumnes no catalanoparlants és intentar que els nens i nenes entenguin els missatges orals del mestre. En aquest sentit, el docent ha de tenir en compte l’edat dels infants per tal d’adequar el seu vocabulari. Aquest ha de ser senzill però sense caure en la vulgaritat. També hauria de mirar de parlar a poc a poc i vocalitzar al màxim possible per fer totalment entenedora l’explicació. A més, per facilitar als alumnes la comprenssió, seria bo que s'ajudés del llenguatge gestual.

En el cas, però, que aquests no acabin d’entendre els missatges orals del mestre, els podria traduir l'explicació al castellà com a mesura que, progressivament, s'anirà suprimint. Com a suport a aquestes explicacions es por fer servir suport visual (imatges, vídeos, etc.).

Un altre aspecte a tenir en compte és la participació dels alumnes en tot aquest procés. En aquest sentit, s’hauria de fomentar la comunicació en català entre els alumnes de diferents nivells. També es pot fer que els alumnes facin breus explicacions orals en català sobre algun tema que els sembli interessant amb l’objectiu d’augmentar la seva confiança.

Per facilitar aquesta iniciació en la parla del català caldria que els alumnes veiessin al mestre com un punt de suport i ajuda (ajudar-los quan no sàpiguen com seguir, no tallar-los enmig d’una conversa, explicació, etc). Així doncs, el mestre ha de ser un model exemplar per als seus alumnes alhora que dóna suport i acompanya el procés d’aprenentatge dels infants.

El vídeo que trobem a continuació, tracta de forma còmica la situació d'immersió lingüística del català vist per la FAES (del programa de televisió Minoria Absoluta).

EL MODEL LINGÜÍSTIC DELS MESTRES

1. Opcions que poden prendre els mestres respecte les varietats geogràfiques.

Si arribes a una escola on no parlen la teva varietat lingüística del català no hauries de canviar la teva manera de parlar, però el que sí hauries de fer és informar-te i estudiar la normativa i la fonètica de l’altra varietat per tal de poder corregir els alumnes correctament.

Respecte les varietats geogràfiques, els alumnes les haurien d’arribar a conèixer i entendre per fer possible la comunicació, tant oralment com per escrit, però no cal que arribin a parlar-les ni a escriure-les totes. A més, dins l'aula els mestres hem de tenir en compte l'heterogeneïtat dialectal i avaluar els alumnes en funció de la que ells parlen. També podríem aprofitar l'avinentesa per conscienciar els alumnes que dins una mateixa llengua existeixen diverses varietats segons la zona geogràfica però, tot i així, la comuncació és possible perquè no deixa de ser la mateixa llengua.

Hem de tenir en compte que cap varietat és menys important que una altra, hem de tractar-les amb igualtat. Tots els dialectes són una mateixa llengua i cap dialecte és inferior, estiguem parlant (en el cas de la llengua catalana) del mallorquí, de català central, del valencià o de qualsevol altra varietat.

2. Registre o grau de formalitat que hauria de fer servir un mestre per dirigir-se als alumnes.

Sempre tenint en compte que els mestres som un model, hauríem de mirar molt el context de l’aula per adequar el nostre registre (segons l’edat, si els alumnes són catalanoparlants o no...).No

cal que dins l’aula utilitzem paraules complicades que els alumnes no puguin entendre, però tampoc cal caure en la vulgaritat. És molt més important donar un tracte proper als alumnes utilitzant un registre estàndard, que no pas parlar de manera excessivament col·loquial, ja que hem de valorar que els alumnes estan dins l’aula, i no pas al pati de l’escola.

Per últim, creiem que el mestre, per tal de millorar l’expressió en català, podria anar introduint expressions, com frases fetes catalanes i, en el cas que els alumnes no les entenguin, explicar el seu significat.

3. Importància de la llengua a les diferents àrees de coneixement.

Creiem que la llengua és un aspecte molt important de l’ensenyament. Així, tots els alumnes

haurien de sortir amb bones competències en llengua oral i escrita. A més, s’ha de tenir en compte que tots els mestres actuen com a models per als alumnes i, per tant, tots han de ser bons models lingüístics i transmetre la importància de la llengua i el llenguatge.

Tot i així és evident que la llengua no té el mateix pes en totes les assignatures, i que en algunes, com per exemple educació física, l’expressió escrita tindrà menys importància que en les àrees lingüístiques. Així, mentre en les àrees de llengua l'aprenentatge gira al voltant d'aquesta, en la resta és, simplement, un instrument de comunicació. Això, però, no vol dir que no haguem de seguir treballant per aconseguir que tots els alumnes acabin l'escolarització obligatòria amb una bona competència, ja que és deure de tots assolir aquest objectiu.

Així, la llengua s'ha de tenir en compte en totes les assignatures i, si es té en compte, vol dir que s’ha d’avaluar el nivell, ja que llegir i escriure són competències bàsiques. Això no comporta que en totes les assignatures aquesta avaluació es dugui a terme de la mateixa manera. El sistema no serà igual en una assignatura de català que en una de medi natural, ja que a català l’objecte d’avaluació és la llengua, i dins el medi natural, la llengua s’ha de valorar i corregir, però no deixa de ser una eina d’aprenentatge.

4. Més enllà dels estudis de Magisteri, responsabilitat que té un mestre pel que fa a les seves competències lingüístiques.

En acabar la carrera, un mestre normalment ja té, o hauria de tenir, un bon nivell de català parlat i escrit, nivell que seria suficient per impartir classes a primària. Tot i així, mai està de més recordar, un cop i un altre, que nosaltres actuarem com a models de les futures generacions, i que parlar o escriure correctament a vegades no resulta suficient per a transmetre una llengua rica i ben utilitzada (sobretot en casos d’estudiants castellanoparlants, en què la fonètica del català pot ser millorable).

Així doncs, els mestres hem de tenir sempre la idea al cap (i no només en el tema de la llengua) que el que ens cal és una formació permanent, no quedar-nos satisfets i pensar que ja ho sabem tot després d’acabar la carrera.

Perquè un mestre millori la seva formació lingüística, doncs, primer de tot és necessari que hi hagi un interès o motivació, ja sigui un interès personal, o una motivació laboral –el fet de necessitar un bon nivell per a la feina-, tenir recursos per aprendre’l... No cal anar gaire lluny per veure què passa quan hi ha una manca de motivació (els casos que hem vist recentment del País Valencià, on el català no es necessita per donar classes, i no hi ha cap mena d’avantatge o ajut per aquells que el volen aprendre). En segon lloc, ens cal recordar aquesta formació permanent, que ens ajudarà a renovar-nos i no perdre el que tenim.