EL MODEL LINGÜÍSTIC DELS MESTRES

1. Opcions que poden prendre els mestres respecte les varietats geogràfiques.

Si arribes a una escola on no parlen la teva varietat lingüística del català no hauries de canviar la teva manera de parlar, però el que sí hauries de fer és informar-te i estudiar la normativa i la fonètica de l’altra varietat per tal de poder corregir els alumnes correctament.

Respecte les varietats geogràfiques, els alumnes les haurien d’arribar a conèixer i entendre per fer possible la comunicació, tant oralment com per escrit, però no cal que arribin a parlar-les ni a escriure-les totes. A més, dins l'aula els mestres hem de tenir en compte l'heterogeneïtat dialectal i avaluar els alumnes en funció de la que ells parlen. També podríem aprofitar l'avinentesa per conscienciar els alumnes que dins una mateixa llengua existeixen diverses varietats segons la zona geogràfica però, tot i així, la comuncació és possible perquè no deixa de ser la mateixa llengua.

Hem de tenir en compte que cap varietat és menys important que una altra, hem de tractar-les amb igualtat. Tots els dialectes són una mateixa llengua i cap dialecte és inferior, estiguem parlant (en el cas de la llengua catalana) del mallorquí, de català central, del valencià o de qualsevol altra varietat.

2. Registre o grau de formalitat que hauria de fer servir un mestre per dirigir-se als alumnes.

Sempre tenint en compte que els mestres som un model, hauríem de mirar molt el context de l’aula per adequar el nostre registre (segons l’edat, si els alumnes són catalanoparlants o no...).No

cal que dins l’aula utilitzem paraules complicades que els alumnes no puguin entendre, però tampoc cal caure en la vulgaritat. És molt més important donar un tracte proper als alumnes utilitzant un registre estàndard, que no pas parlar de manera excessivament col·loquial, ja que hem de valorar que els alumnes estan dins l’aula, i no pas al pati de l’escola.

Per últim, creiem que el mestre, per tal de millorar l’expressió en català, podria anar introduint expressions, com frases fetes catalanes i, en el cas que els alumnes no les entenguin, explicar el seu significat.

3. Importància de la llengua a les diferents àrees de coneixement.

Creiem que la llengua és un aspecte molt important de l’ensenyament. Així, tots els alumnes

haurien de sortir amb bones competències en llengua oral i escrita. A més, s’ha de tenir en compte que tots els mestres actuen com a models per als alumnes i, per tant, tots han de ser bons models lingüístics i transmetre la importància de la llengua i el llenguatge.

Tot i així és evident que la llengua no té el mateix pes en totes les assignatures, i que en algunes, com per exemple educació física, l’expressió escrita tindrà menys importància que en les àrees lingüístiques. Així, mentre en les àrees de llengua l'aprenentatge gira al voltant d'aquesta, en la resta és, simplement, un instrument de comunicació. Això, però, no vol dir que no haguem de seguir treballant per aconseguir que tots els alumnes acabin l'escolarització obligatòria amb una bona competència, ja que és deure de tots assolir aquest objectiu.

Així, la llengua s'ha de tenir en compte en totes les assignatures i, si es té en compte, vol dir que s’ha d’avaluar el nivell, ja que llegir i escriure són competències bàsiques. Això no comporta que en totes les assignatures aquesta avaluació es dugui a terme de la mateixa manera. El sistema no serà igual en una assignatura de català que en una de medi natural, ja que a català l’objecte d’avaluació és la llengua, i dins el medi natural, la llengua s’ha de valorar i corregir, però no deixa de ser una eina d’aprenentatge.

4. Més enllà dels estudis de Magisteri, responsabilitat que té un mestre pel que fa a les seves competències lingüístiques.

En acabar la carrera, un mestre normalment ja té, o hauria de tenir, un bon nivell de català parlat i escrit, nivell que seria suficient per impartir classes a primària. Tot i així, mai està de més recordar, un cop i un altre, que nosaltres actuarem com a models de les futures generacions, i que parlar o escriure correctament a vegades no resulta suficient per a transmetre una llengua rica i ben utilitzada (sobretot en casos d’estudiants castellanoparlants, en què la fonètica del català pot ser millorable).

Així doncs, els mestres hem de tenir sempre la idea al cap (i no només en el tema de la llengua) que el que ens cal és una formació permanent, no quedar-nos satisfets i pensar que ja ho sabem tot després d’acabar la carrera.

Perquè un mestre millori la seva formació lingüística, doncs, primer de tot és necessari que hi hagi un interès o motivació, ja sigui un interès personal, o una motivació laboral –el fet de necessitar un bon nivell per a la feina-, tenir recursos per aprendre’l... No cal anar gaire lluny per veure què passa quan hi ha una manca de motivació (els casos que hem vist recentment del País Valencià, on el català no es necessita per donar classes, i no hi ha cap mena d’avantatge o ajut per aquells que el volen aprendre). En segon lloc, ens cal recordar aquesta formació permanent, que ens ajudarà a renovar-nos i no perdre el que tenim.