ESTUDI DE CASOS

1. Sabeu que el curs vinent treballareu en una escola situada en una localitat on es parla un dialecte del català diferent del vostre. Donat aquest cas...

És possible que algun dia anem a treballar a una localitat on es parla un dialecte del català diferent al que nosaltres parlem. En aquest cas no adaptaríem el nostre, ja que la llengua és la mateixa i, per tant, la comunicació és possible. El que sí que faríem, però, és intentar conèixer aquest nou dialecte al màxim, ja que serem mestres i, per tant, hem d’ajudar els alumnes a millorar la seva capacitat lingüística. Així doncs, per afavorir aquesta millora, és necessari que els corregim sempre que sigui necessari i aquesta correcció s’ha de basar en el dialecte que parlen els infants i no pas en el nostre per no fer correccions inadequades.

També és possible que els alumnes ens diguessin que parlem diferent a com ho fan ells. En aquest cas els explicaríem que una mateixa llengua varia segons la zona geogràfica i, per tant, hi ha paraules i expressions que, tot i ser la mateixa llengua, són més utilitzades en alguns indrets que en d’altres. A més a més, els intentaríem fer entendre que ells no han de saber parlar tots els dialectes però és necessari que els entenguin tots.

2. Diversos mestres de l’escola on treballeu prepareu una unitat didàctica sobre el temps atmosfèric. Digueu com es podria aprofitar l’avinentesa per enriquir el cabal lèxic i expressiu dels alumnes. Poseu-ne exemples.

En ser diversos mestres els que plantegen aquestes unitats didàctiques, creiem que seria profitós poder fer una activitat referent als coneixements previs de cada grup-classe.

Treballant a partir d’aquesta petita activitat introductòria es podria fer una posada en comú de tots aquests coneixements previs, paraules clau i conceptes de les diverses classes. Un cop fet aquest buidatge, els mestres haurien d’afegir tot allò que creguessin important i que els alumnes no haguessin dit o no coneguessin. A partir d’aquí plantejaríem una activitat de recerca amb diccionaris, Internet, etc.. per tal que trobessin el significat d’aquestes noves aportacions, alhora que coneixerien una altra manera d’enriquir el lèxic mitjançant fonts de recerca.

3. Treballeu en una escola de la conurbació barcelonina on aproximadament el 90% dels alumnes són d’origen familiar castellanoparlants. Davant d’aquesta situació, quins aspectes creieu que us heu de plantejar, com a mestres, en relació amb la llengua?

Creiem que en una situació com aquesta, l’objectiu a assolir és aconseguir que tots els alumnes siguin capaços de parlar i entendre el català amb fluïdesa. Per tal d’assolir l’objectiu, nosaltres plantejaríem el següent: segons el nostre punt de vista seria profitós separar la classe en grups, formats per nens castellanoparlants, i un o dos alumnes catalanoparlants.

D’aquesta manera creiem que aquests alumnes que dominen el català podrien sentir-se motivats per la responsabilitat adquirida, alhora que ajuden els seus companys i els donen suport amb l’aprenentatge de la llengua. Un cop fets aquests grups plantejaríem activitats adequades a les necessitats de cada curs, fent possible el treball en grup i assolint les competències bàsiques del català.

D’altra banda també creiem que a l’escola s’hauria de parlar en català a totes hores, és a dir, no només dins les aules, sinó també al menjador i a les extraescolars. Així doncs, el català esdevindrà la llengua de comunicació dins el centre escolar, independentment de l'activitat que es dugui a terme.

A més, la lectura també hauria de prendre un paper important per aquests nens, i des de l’escola s’hauria de fomentar i estimular als alumnes per a que llegeixin en català.

4. Valoreu la pertinença de les següents paraules o expressions dins del context escolar, en boca d’un mestre:

• Anar de ventre/anar al lavabo: anar al lavabo és una expressió adequada per ser utilitzada en una aula, ja que forma part del registre formal, mentre que anar de ventre no seria correcte perquè és una expressió informal.
  
  
• Defecar: aquesta paraula seria adequada per utilitzar-la en el context escolar perquè forma part del registre formal.
  
  
  
• Fer caca: aquesta expressió és adequada per un mestre d’infantil però no de primària, ja que utilitza un vocabulari massa senzill.
  
  
  
• Fer popó/cagar: aquestes dues expressions són inadequades. La primera perquè des del nostre punt de vista hem de parlar als alumnes amb un vocabulari senzill però no inventat, tot i que sigui una expressió que motls pares utilitzen. La segona no la trobem adequada perquè forma part d'un registre massa col·loquial.
  
  
  
• Menjar/alimentar/péixer/endrapar/cruspir/atipar-se com un lladre: aquestes expressions són totes adequades però cal tenir en compte que menjar i alimentar no són mots sinònims.
  
  
  
• Ficar-se fins el cul (d’algun menjar): aquesta expressió és inadequada, ja que forma part d'un registre massa col·loquial i vulgar i, per tant, no l'hauríem d'utilitzar dins del context escolar.
  
  
  
• Alletar: aquesta expressió és adequada perquè forma part del registre formal.
  
  
  
• Un bup-bup/un meu-meu: aquestes expressions no són adequades. Tot i que els alumnes siguin petits cal ensenyar-los el vocabulari real i no pas inventat.
  
  
  
• Un ca/un moix/un gos/un gat: aquestes expressions són adequades. La diferència es troba en què formen part de diferents dialectes.
  
  
  
• Un perret/un minino: aquestes expressions són inadequades.
  
  
  
  

5. Diem que l’enriquiment de la llengua dels alumnes és un afer transversal, és a dir, que és un objectiu que ateny a tots els mestres i totes les àrees de coneixement. Plantegeu un parell d’accions que els mestres d’una escola, de manera col·lectiva, poguessin dur a terme per afavorir aquest objectiu.

Per tal d’aconseguir que la llengua es treballi en totes les assignatures, tal i com ha de ser, creiem que una possibilitat podria ser penalitzar les faltes ortogràfiques, gramaticals i sintàctiques en totes les assignatures com, per exemple, baixant la nota de l’examen o del treball, o corregint qualsevol altra activitat, sigui o no avaluable, per tal d'ajudar els alumnes a progressar. Pensem que aquesta mesura faria que es fixessin més a l’hora d'escriure i de comunicar-se oralment, adonant-se així dels seus errors i corregint-los autònomament.

Una altra opció vàlida podria ser treballar per projectes, la temàtica dels quals seria la cultura catalana, de manera que treballaríem aspectes de la llengua des de totes les àrees, així com altres aspectes importants de la cultura del nostre país.

El vídeo que hi ha a continuació és una cançó que tracta el tema de les llengües des del punt de vista del grup musical: Los draps - Cultura popular